Robert Capa va néixer a Budapest, fill de mare modista i pare pensador intel·lectual, va ser un dels fotògrafs corresponsals de guerra més importants de la seva època.
La fotografia té un enquadrament horitzontal, amb el que pretén col·locar el personatge a un extrem i donar també importància a un paisatge o espai. És gairebé un pla sencer, tot i que els peus no es veuen totalment; apareixen una mica tallats.
El centre d'interès de la imatge és la mort de Federico Borrell García. La línia dominant és la d’horitzó. Utilitza de forma expressiva la mirada del milicià, que marca una trajectòria, per això el fotògraf deixa un espai lliure a la dreta, amb la intenció de donar una sensació d’espai o aire. L’equilibri visual és a l’esquerra, on trobem el soldat.
L’angle de la imatge és un lleu contrapicat, ja que dóna la sensació que l'han fet des d’una part més baixa d’on ocorre l'acció fotografiada.
Veiem profunditat de camp per què tant el primer terme com l’element més allunyat estan totalment enfocats i els podem veure de manera nítida.
Pel que podem apreciar, ja que la imatge és en blanc i negre, la llum és del matí, és una llum directa, ja que es projecta l’ombra del milicià. La fotografia no té color i la veiem en escala de grisos.
En l’anàlisi connotatiu podem dir que és una imatge totalment icònica, ja que mostra un fragment de la realitat tal com és, no és gens abstracta. És senzilla, per què d’un cop d’ull la podem comprendre, no hi ha elements que ens distreguin per entendre el missatge.
Aquesta fotografia, a causa del context històric en la que va ser presa, pot despertar diferents sentiments, segons el sector de la població que la vegi. Durant la Guerra Civil espanyola es varen crear dos bàndols antagònics, els nacionals franquistes i els republicans i segons les nostres creences podem experimentar diferents emocions. En aquella època va considerar-se una fotografia molt original, perquè trencava amb les típiques imatges que es veien dels conflictes bèl·lics.
La funció principal d’aquesta imatge és la d'informar-nos de la crueltat de la guerra i fer-nos emocionar, per tant també té una funció emotiva.
L’home cau abatut, a la fotografia sembla que sigui lentament, però segurament devia caure de cop, aquest fet representaria el codi gestual. El prat cordovès on està situada la imatge seria el codi espacial. El codi escenogràfic està format pel vestuari (camisa, pantalons), la roba senzilla del soldat i l’escopeta. El codi cromàtic és en blanc i negre. No hi ha cap text que aparegui o es relacioni amb la imatge.
Personalment, aquesta fotografia m’ha dut a recordar el meu besavi, que va pertànyer i va ser empresonat durant la guerra per col·laborar amb els “rojos”. El que més m’intriga és saber si és una imatge real o preparada i em sobta la sang freda amb la qual els fotògrafs de guerra poden realitzar aquest tipus d'imatges. Realment el fet d’arriscar la teva vida, per a poder mostrar al món les injustícies que ocorren és vocacional.
"Mort d'un milicià"
Robert Capa
