martes, 20 de octubre de 2015

Comentari denotatiu i connotatiu d'una imatge

La imatge “Mort d’un milicià” de Robert Capa va ser presa el 5 de setembre de 1936, és una de les més conegudes de la Guerra Civil espanyola i es considera una fotografia icònica del segle XX.
Robert Capa va néixer a Budapest, fill de mare modista i pare pensador intel·lectual, va ser un dels fotògrafs corresponsals de guerra més importants de la seva època.
La fotografia té un enquadrament horitzontal, amb el que pretén col·locar el personatge a un extrem i donar també importància a un paisatge o espai. És gairebé un pla sencer, tot i que els peus no es veuen totalment; apareixen una mica tallats.
El centre d'interès de la imatge és la mort de Federico Borrell García. La línia dominant és la d’horitzó. Utilitza de forma expressiva la mirada del milicià, que marca una trajectòria, per això el fotògraf deixa un espai lliure a la dreta, amb la intenció de donar una sensació d’espai o aire. L’equilibri visual és a l’esquerra, on trobem el soldat.
L’angle de la imatge és un lleu contrapicat, ja que dóna la sensació que l'han fet des d’una part més baixa d’on ocorre l'acció fotografiada.
Veiem profunditat de camp per què tant el primer terme com l’element més allunyat estan totalment enfocats i els podem veure de manera nítida.
Pel que podem apreciar, ja que la imatge és en blanc i negre, la llum és del matí, és una llum directa, ja que es projecta l’ombra del milicià. La fotografia no té color i la veiem en escala de grisos.
En l’anàlisi connotatiu podem dir que és una imatge totalment icònica, ja que mostra un fragment de la realitat tal com és, no és gens abstracta. És senzilla, per què d’un cop d’ull la podem comprendre, no hi ha elements que ens distreguin per entendre el missatge.
Aquesta fotografia, a causa del context històric en la que va ser presa, pot despertar diferents sentiments, segons el sector de la població que la vegi. Durant la Guerra Civil espanyola es varen crear dos bàndols antagònics, els nacionals franquistes i els republicans i segons les nostres creences podem experimentar diferents emocions. En aquella època va considerar-se una fotografia molt original, perquè trencava amb les típiques imatges que es veien dels conflictes bèl·lics.
La funció principal d’aquesta imatge és la d'informar-nos de la crueltat de la guerra i fer-nos emocionar, per tant també té una funció emotiva.
L’home cau abatut, a la fotografia sembla que sigui lentament, però segurament devia caure de cop, aquest fet representaria el codi gestual. El prat cordovès on està situada la imatge seria el codi espacial. El codi escenogràfic està format pel vestuari (camisa, pantalons), la roba senzilla del soldat i l’escopeta. El codi cromàtic és en blanc i negre. No hi ha cap text que aparegui o es relacioni amb la imatge.
Personalment, aquesta fotografia m’ha dut a recordar el meu besavi, que va pertànyer i va ser empresonat durant la guerra per col·laborar amb els “rojos”. El que més m’intriga és saber si és una imatge real o preparada i em sobta la sang freda amb la qual els fotògrafs de guerra poden realitzar aquest tipus d'imatges. Realment el fet d’arriscar la teva vida, per a poder mostrar al món les injustícies que ocorren és vocacional.



"Mort d'un milicià"



Robert Capa

lunes, 19 de octubre de 2015

CREACIÓ D'IMATGES

-ENQUADRAMENT:

       1. PLA DE DETALL


2. PRIMERISIM PRIMER PLA


3. PRIMER PLA


4, PLA MIG CURT


5. PLA MIG LLARG


6. PLA AMERICÀ


7. PLA SENCER


8. PLA CONJUNT


9. PLA GENERAL


10. GRAN PLA GENERAL


-COMPOSICIÓ:

1. LÍNIES DOMINANTS CORBES


2. LÍNIES DOMINANTS DIAGONALS AMB PUNT DE FUGA


3. ELEMENT EN MOVIMENT I PES VISUAL A LA DRETA


4. COMPOSICIÓ CLÀSSICA


5. COMPOSICIÓ REGLA TERÇOS


-ANGULACIÓ:

1. ANGLE MIG FRONTAL


2. ANGLE MIG DE 3/4


3. ANGLE MIG LATERAL


4. ANGLE PICAT


5. ANGLE CONTRAPICAT


6. ANGLE ZENITAL


7. ANGLE NADIR


8. ANGLE ABERRANT


9. ANGLE A RAN


-IL·LUMINACIÓ

1. LLUM ARTIFICIAL DIFUSA


2. LLUM ARTIFICIAL DIRECTA


3. LLUM NATURAL DIFUSA


4. LLUM NATURAL DIRECTA


5. TEXTURA EVIDENT


6. CONTRAST DE COLOR




































martes, 13 de octubre de 2015

FUNCIONS DE LA IMATGE


IMATGE AMB FUNCIÓ INFORMATIVA


IMATGE AMB FUNCIÓ EXPRESSIVA-EMOTIVA


IMATGE AMB FUNCIÓ EXHORTATIVA


IMATGE AMB FUNCIÓ POÈTICA


IMATGE HIPERBÒLICA



martes, 6 de octubre de 2015

Festival de Cinema de Sant Sebastià

El Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià és un certamen cinematogràfic de màxima categoria. És el festival de cinema més important d’Espanya i un dels més prestigiosos d’Europa. Se celebra anualment a finals del mes de setembre a la ciutat basca de Sant Sebastià. La seva primera edició va ser al 21 de setembre de 1953, per tant aquest 2015 se n’ha celebrat el 63 aniversari.
Consta de diversos premis oficials: la conquilla d’or per a la millor pel·lícula i les de plata per al millor director/a, per al millor actor i per a la millor actriu. També trobem dos premis més del Jurat a la millor fotografia i al millor guió.
Aquest any els guanyadors dels premis han sigut els següents:
• Conquilla d’Or a la millor pel·lícula: “Sparrows”- Dirigida per Rúnar RúnarssonLa història d’un adolescent de setze anys, Ari, que després d’haver estat vivint amb la seva mare a Reykjavík, ha de tornar a viure amb el seu pare, amb qui té una relació difícil, a la remota regió dels fiords. Els seus amics de la infància han canviat molt i en general tota la complexitat de la situació el fan buscar i plantejar-se el seu camí.
• Conquilla de Plata al millor director: L’ha rebut Joanchim Lafosse gràcies a la pel·lícula “Les chevaliers blancs”.
• Conquilla de Plata al millor actor: Aquest any l’han guanyat dos actors; Javier Cámara i Ricardo Darín, ambdós participen en la pel·lícula “Truman”.
• Conquilla de Plata a la millor actriu: La guanyadora és Yordanka Ariosa protagonista de la pel·lícula “El rey de la Habana”.
• Premi del Jurat a la millor fotografia: S’ha atorgat a Manu Dacosse per la pel·lícula “Evolution”.
• Premi del Jurat al millor Guió: Ha estat per als germans Jean Marie i Arnaud Larrieu, els guionistes de la pel·lícula “21 nuits avec Pattle”.

Així va finalitzar aquesta edició del Festival de Sant Sebastià, on hem vist néixer noves promeses del cinema.