Curtmetratge "La culpa"

El curtmetratge La Culpa, del director i guionista David Victori,  presenta un home molt afectat per la mort de la seva dona. En buscarà el culpable i s'enfrontarà a ell amb pistola en mà. Serà capaç de matar-lo?
Durant els crèdits inicials veiem un home pujant les escales des d'un angle zenital, imatge que es repetirà al llarg del curt. El protagonista es para a la primera porta del cinquè pis amb la mirada perduda i mitjançant un Flash Back, podem descobrir per què es troba aquí.
Veiem una parella passejant feliç, celebrant l'embaràs de la dona. Truquen al marit i la noia agafa les claus del cotxe per avançar-se. Aleshores un home que va corrents colpeja al que estava parlant per telefon i mitjançant un pla de detall veiem que porta el bossa de l'Elena, la protagonista. Quan va a buscar-la la troba morta a terra.
Després de recordar aquesta desagradable escena es decideix finalment a entrar al pis. Se sent de fons una música d'intriga, que et fa està expectant. Força l'entrada i camina pel passadís amb l'arma tremolant, al final desenfocada, es pot apreciar una persona rere la porta del menjador. Mitjançant un primeríssim primer pla veiem com el protagonista clava la mirada en l'assassí de la seva esposa. El dispara i el mata. En un pla conjunt veiem al menjador els dos homes i el fill del recent assassinat, que es queda mirant al nostre protagonista. Mentre surt del pis observem que es gira el pla de filmació, a mi em transmet el trasbalsament de l'home que no sap com assumir el que acaba de fer.
Am un pla aberrant es veu com va baixant les escales, però mai avança, sempre acaba al mateix pis, al cinquè. Es repeteix el pla zenital de les escales. El nen l'observa altre cop incrementant el sentiment d'acorralament. Intenta obrir les portes, però totes són tancades i torna a veure la imatge de l'home que ha matat. Amb un primer pla del protagonista i el moviment veloç de la càmera, el rostre suat i la manca de respiració ens expressen el fort sentiment de culpabilitat del protagonista.
Aleshores el nen li clava unes tisores i aquest fuig arrossegant-se. Per amagar-se entra a l'altre pis i s'adona que té l'oportunitat de tornar a començar, durant uns segons es torna a girar el pla de filmació. Torna a apuntar l'home amb la pistola, però aquest cop li demana explicacions. Apareix el nen i després de què el protagonista fos amenaçat, a través del desenfocament es canvia d'escena i surt a l'escala. Es para en sec abans de baixar les escales i es fa un tràveling vertical descendent, fins a enfocar als peus que baixen esglaó rere esglaó.
Per fi va baixant els pisos fins a arribar al carrer, mentre que l'assassí baixa amb l'arma de pressa per atrapar-lo. Gràcies a la repetició del pla zenital de les escales, veiem com també ha quedat atrapat en el mateix pis, sense poder avançar.
La il·luminació general del curt és tènue, ja que la trama és força rocambolesca. Es tracta d'un muntatge discontinu.
El treball dels actors, sobretot de Leo, el protagonista és molt bo. S'ha transmès l'essència del curt i el seu missatge gràcies a la bona interpretació i expressió.
El director ens ha volgut presentar una situació que ens faci adonar-nos, que acabar amb la vida d'algú no és un fet gratuit, i que la culpabilitat és un sentiment que ens pot turmentar.
Les escales volen recordar a la pel·lícula Màtrix, amb la que és relaciona també pel fet d'estar atrapat en una realitat paral·lela.
Personalment m'ha semblat interesant, per què no he perdut l'atenció en cap moment i m'ha fet reflexionar sobre com reaccionaria si sabés qui ha matat a una persona que estimo; si realment la venjança val la pena.

Anàlisi de fragments de pel·lícules

"Citizen Kane"

Fragment de la pel·lícula "Ciutadà Kane", estrenada l'any 1941 i dirigida per Orson Welles.
Durant aquesta escena, en blanc i negre, veiem una discussió matrimonial entre Susan Alexander Kane (Dorothy Comingore) i Charles Foster Kane (Orson Welles).
La seqüencia, comença amb un pla de detall d'un diari, combinant-lo amb la veu en off de la dona queixant-se. Seguidament es realitzen plans mitjos d'ambdós i a continuació es capta un pla general de l'estança, per tal de poder ubicar l'acció. Després de rebre la carta, s'usa el tràveling lateral per seguir els passos de l'home. Aleshores s'estableixen una serie de lleugers picats i contrapicats, amb els que ens volen donar la sensació d'estar veient el que passa des dels ulls dels actors.
El protagonista trenca la carta i a la vegada veiem a Susan per darrera enfadada. Es tracta d'un muntatge continu, ja que tots els plans ocorren seguits en el mateix moment, no hi ha el·lipsis ni salts temporals. No escoltem música de fons, per què pretén donar força a les veus.
S'acaba aquest fragment amb un primeríssim primer pla del rostre de la dona, que l'obra de Charles Foster va tapant, amb la intenció d'expressar l'autoritat de l'home i la resignació de la dona.

"El nom de la rosa"

A continuació trobem un fragment de la pel·lícula  italo-franco-germana "El nom de la rosa" de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la novel·la d'Umberto Eco. Ambientem la trama a l'edat mitjana, on en una abadia succeeixen fets molt estranys.
Situem dos monjos que van en un burro per un camí, un troben una jove sola. La boira inicial ens suggereix cert misteri. S'estableixen una sèrie de primers plans amb la música de fons, sense diàleg, predominen els sorolls ambientals, com els passos dels ases i el vent que bufa amb força. La cara de la noia no la veiem, fins que en fan un primeríssim primer pla, i a continuació s'estableixen més d'aquest tipus entre el jove franciscà i la dona, que s'atura i se somriuen mirant-se fixament.
Quan el protagonista veu la silueta del seu mestre allunyant-se decideix que ha de marxar, sense estar-ne massa segur. La noia queda mirant amb cara de desolació com aquest també parteix. La boira que va difuminant els personatges, serveix de transició per a la següent escena.
Per acabar, veiem un gran pla general, d'una muntanya nevada i solitària per on segueixen la seva ruta els monjos. Cada cop la imatge s'allunya més i més fins que ja no podem veure els personatges, mentre el protagonista ja vell, explica la seva història.

"The Matrix"

Matrix és un pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. 
A l'inici del fragment de la pel·lícula (L'elecció de Neo), veiem un pla contrapicat de l'edifici seguit d'un moviment ascendent de panoràmica vertical i un pla zenital, que ens situa sobre de la pluja per què vegem com cau. A continuació fa servir un tràveling rotatiu, per donar èmfasi al fet de que estàn pujant unes escales. S'enfoca als personatges en un pla mig curt des d'un angle lateral, mentre mantenen una conversació abans de creuar la porta.
Quan entren a l'estança, els llampecs fan ressaltar la silueta de Morfeu al costat de la finestra i després es fa un primer pla de la seva cara. Els personatges es presenten i comencen a parlar, durant la seva conversació no hi ha música de fons, només s'escolten alguns trons, que pretenen crear un ambient més tenebrós. Hi ha una alternança de primers plans entre els personatges, en Mofeu li explica per què està aquí mentre en Neo l'observa expectant.
Durant un moment veiem un pla de conjunt dels dos sofàs col·locats un enfront de l'altre i la petita taula amb el got d'aigua centrada entre ells. Aleshores Morfeu deixa la caixa amb la caixeta amb la qual ha estat jugant, sobre la taula, i li ofereix les dues pastilles a Neo. Veiem reflectit el rostre d'aquest  en un pla de detall de les ulleres de Morfeu.
L'escena acaba amb un fort tro mentre Neo pren la pastilla vermella.