Curtmetratge "La culpa"

El curtmetratge La Culpa, del director i guionista David Victori,  presenta un home molt afectat per la mort de la seva dona. En buscarà el culpable i s'enfrontarà a ell amb pistola en mà. Serà capaç de matar-lo?
Durant els crèdits inicials veiem un home pujant les escales des d'un angle zenital, imatge que es repetirà al llarg del curt. El protagonista es para a la primera porta del cinquè pis amb la mirada perduda i mitjançant un Flash Back, podem descobrir per què es troba aquí.
Veiem una parella passejant feliç, celebrant l'embaràs de la dona. Truquen al marit i la noia agafa les claus del cotxe per avançar-se. Aleshores un home que va corrents colpeja al que estava parlant per telefon i mitjançant un pla de detall veiem que porta el bossa de l'Elena, la protagonista. Quan va a buscar-la la troba morta a terra.
Després de recordar aquesta desagradable escena es decideix finalment a entrar al pis. Se sent de fons una música d'intriga, que et fa està expectant. Força l'entrada i camina pel passadís amb l'arma tremolant, al final desenfocada, es pot apreciar una persona rere la porta del menjador. Mitjançant un primeríssim primer pla veiem com el protagonista clava la mirada en l'assassí de la seva esposa. El dispara i el mata. En un pla conjunt veiem al menjador els dos homes i el fill del recent assassinat, que es queda mirant al nostre protagonista. Mentre surt del pis observem que es gira el pla de filmació, a mi em transmet el trasbalsament de l'home que no sap com assumir el que acaba de fer.
Am un pla aberrant es veu com va baixant les escales, però mai avança, sempre acaba al mateix pis, al cinquè. Es repeteix el pla zenital de les escales. El nen l'observa altre cop incrementant el sentiment d'acorralament. Intenta obrir les portes, però totes són tancades i torna a veure la imatge de l'home que ha matat. Amb un primer pla del protagonista i el moviment veloç de la càmera, el rostre suat i la manca de respiració ens expressen el fort sentiment de culpabilitat del protagonista.
Aleshores el nen li clava unes tisores i aquest fuig arrossegant-se. Per amagar-se entra a l'altre pis i s'adona que té l'oportunitat de tornar a començar, durant uns segons es torna a girar el pla de filmació. Torna a apuntar l'home amb la pistola, però aquest cop li demana explicacions. Apareix el nen i després de què el protagonista fos amenaçat, a través del desenfocament es canvia d'escena i surt a l'escala. Es para en sec abans de baixar les escales i es fa un tràveling vertical descendent, fins a enfocar als peus que baixen esglaó rere esglaó.
Per fi va baixant els pisos fins a arribar al carrer, mentre que l'assassí baixa amb l'arma de pressa per atrapar-lo. Gràcies a la repetició del pla zenital de les escales, veiem com també ha quedat atrapat en el mateix pis, sense poder avançar.
La il·luminació general del curt és tènue, ja que la trama és força rocambolesca. Es tracta d'un muntatge discontinu.
El treball dels actors, sobretot de Leo, el protagonista és molt bo. S'ha transmès l'essència del curt i el seu missatge gràcies a la bona interpretació i expressió.
El director ens ha volgut presentar una situació que ens faci adonar-nos, que acabar amb la vida d'algú no és un fet gratuit, i que la culpabilitat és un sentiment que ens pot turmentar.
Les escales volen recordar a la pel·lícula Màtrix, amb la que és relaciona també pel fet d'estar atrapat en una realitat paral·lela.
Personalment m'ha semblat interesant, per què no he perdut l'atenció en cap moment i m'ha fet reflexionar sobre com reaccionaria si sabés qui ha matat a una persona que estimo; si realment la venjança val la pena.